Aniversari ben especial!

He de començar aquest post dient que em sento molt afortunada. Tinc moltíssima sort de viure aquesta experiència i de tenir aquest entorn amb gent fantàstica al voltant. El passat cap de setmana va ser inoblidable i tot ha estat gràcies als moments i els detalls que cadascú m’ha cedit.

Tot va començar amb l’arribada de la Sònia i l’Ivan! Venir a Maastricht ja prometia un cap de setmana diferent. Divendres per la nit vam fer la primera sortideta. Vam anar a una festa alternativa en una antiga fàbrica d’ocupes. La nit era nostra... un lloc diferent i música en directa. I així va ser... m’encanta que s’organitzin aquests d’esdeveniments a Maastricht.

Abans de les 24h (previ al meu aniversari) la José i la Milou em preguntaven què faria a mitja nit. I jo tan tranquil·la els hi vaig dir que marxava cap a casa. Quan vam deixar la festa sobre les 23.45h de camí cap al centre i en mig del carrer, em van fer tancar els ulls, i allà mateix van treure un pastisset. Així que a les 24h em van fer bufar una espelma i demanar un desig! Aquests petits detalls són els que em trobo contínuament en aquest país. No sé si puc generalitzar, però de debò que tots els holandesos que vaig coneixent em demostren això. No es tracta de grans muntatges, sinó de detalls que fan molt especial qualsevol moment. Així de bé ja vaig començar l’aniversari :-)

El dissabte després d’agafar forces amb un bon esmorzar vam llogar bicis i vam fer una excussió a Meersen i Valkenburg. També es van apuntar l’Ariane i el Cifu. La Sònia i l’Ivan tenien un bon repte... bicicleta amb frens de peus per primera vegada! Vam anar parant en diferents castells i poblets, fins arribar a Valkenburg per dinar . Tot molt holandés excepte l’horari: soep met broot, bite bollen, frites en haptjes.

Volíem tornar a Maastricht abans de què es fes fosc, però per suposat que no ho vam aconseguir. La sobretaula era perfecte i ens vam allargar. Aquesta vegada la tornada la vam fer pel poble de Berg (muntanya en holandés) i malgrat que aquí no hi ha masses desnivells aquí vam notar que no estàvem tan en forma ;-( En una de les parades per revisar el mapa... la Sònia va caure, i a sobre seu l’Ariane. Alguna foto delatarà com li va quedar la cara. Ens vam espantar molt... però per sort tot era superficial. Va ser molt valenta!

Jo volia arribar més d’hora a casa perquè havia de cuinar per la festa de la tarda-nit que feia a casa, però al final tot va anar bé. Just quan començava arribar la gent, SORPRESA! un centre de flors amb orquídies que era espectacular. Quina familia que tinc!! I a les 20.30h vam començar la festa! I quina festa... amb feliç aniversari en holandés inclós. I a mitja nit vam iniciar la balleruca al Cafe 043!

El diumenge continuàvem de visita amb la Sònia i l’Ivan, passajadeta per la ciutat ja tota il·luminada per Nadal. I per la tarda sopar al Restaurant Gino. Un super regal de la José! El lloc no podia estar millor.

Mil gràcies a tots per aquests moments!

Sport/nature, food and culture. What else do we want? ;-)

Once again, I had the chance to learn and have a great time with José. It was an improvised walk in Hombourg, close to Teuven (Belgium) two Sundays ago. Autumn colours were impressive in this area.

We also went to Tongeren. The oldest town of Belgium located only 30km from Maastricht. We walked along the roman wall and the Béguinague founded in 1257.

Later, we stopped in front of the gothic Basilica (13^th century) to get our strength back ;-) and we did it in the best way: Liège wafel and pancake! Lekker, lekker! The pictures are a good evidence of the great time.

Back to Maastricht, we went to the cinema at Lumière. One of the best places in Maastricht. Alternative movies in a “gezellig” atmosphere. We watched Medianeras. Highly recommended! It makes you think about the loneliness, the love, the relationships, but especially about being active if you want to get something ;-)

Thanks José for the excellent time!

Feina i plaer!

L’Anna i l’Eva ja han passat per Maastricht. Com us estava esperant!

El dijous i divendres treballant dur i de manera molt productiva (Anna, una vegada més.... quin gran team que som!!!), però per la nit del divendres i dissabte hem desconnectat.

La seva visita ha coincidit amb dos esdeveniments importants a la ciutat. El divendres dia 11 de l’11, mentre a molts països europeus celebren el Remembrance day (or Poppy day o Armistice day) com és el cas d’ UK o Bèlgica en record als soldats que van morir a la I Guerra Mundial, a Limburg celebren l’arribada del príncep del carnestoltes. Tal i com va passar al març, la ciutat es torna boja tot i que a menor escala. Força gent disfressada i tothom bevent pel carrer. Nosaltres vam aprofitar per ballar ;-)

I el dissabte dia 12, arribada de Sinterklass. A totes les ciutats holandeses arriba aquest personatge acompanyat d’uns patges negres que fins el dia 5 de desembre anirà deixant alguns detallets a tots els nens i nenes. Sinterklass ve d’Espanya, concretament de Madrid. Això ho saben tots els nens holandesos i cal que es portin molt bé fins el gran dia. El que m’agrada d’aquesta celebració és que no es fan grans regals, ni durant aquestes setmanes ni el mateix dia 5 (que no és festiu). Es fan detallets que sovint poden ser manualitats. I al mateix temps, els nens també li han de deixar regals fets per ell@s. Dibuixos, postals i per suposat que no falti menjar per tots.

El fet que Sinterklass vagi acompanyat dels patges negres no passa per alt en les discussions quotidianes. Alguns intenten justificar-ho dient que els patges són negres perquè entren per la xemeneia, però d’altres diuen que això s’hauria de canviar malgrat la tradició. El meu professor d’anglès va fer el comentari que això a UK per suposat que no estaria permès. Tradició o adaptació a la societat actual?

Una vegada vam fer la foto a l’arribada de Sinterklass, vam agafar les bicis i cap a Margrate, al cementeri Americà (11km). L’objectiu era arribar a Gulpen, per visitar la cerveseria, però al final vam gaudir del procés i vam anar més tranquil·les gaudint del dia espectacular...

El cementeri americà és un territori cedit per Holanda als EEUU i hi ha enterrats més de 8500 soldats de la II Guerra Mundial. Un lloc impressionant tot i que sorprèn com algunes de les frases que s’hi poden llegir en diferents capelles fan apologia de la guerra. Bé, no sé si m’hauria de sorprendre.

La recuperació del trajecte en bici la vam fer molt bé. Bon dinar i per acabar un apple strudel amb capuccino. Ah, i a la tornada a Maastricht, copeta de vi blanc al Kruisherenhotel. Què bé que ens ho muntem!

Ha estat genial! Gràcies guapetones!!!

És hora de fer balanç....

Aquest cap de setmana ja hauria d’haver estat de tornada a Barcelona, ja que se m’ha acabat la beca de 9 mesos amb la que venia a Holanda. Però tinc l’oportunitat de quedar-me tres mesos més, i ja estic pensant que se’m faran curts.

Estic vivint una experiència molt rica a tots els nivells. La sensació i l’evidència d’estar aprenent cada dia a nivell professional i personal no té preu. I això és el que estic fent aquí. Tinc el context i les condicions: més temps, gent al meu voltant molt ben preparada, un context professional immillorable, una ciutat amb molts estudiants internacionals, i una oferta d’activitats i formació esgotadora.

Així que continuaré escrivint el que vaig fent. Bé, només el que faig en el temps lliure ;-)

Tresa