dimarts, 29 de març del 2011

"Brood en broodjes" la causa de què avui n'hagi fet una de bona!


El pa (brood) és una de les coses bones que té aquest país (ja que a l'hora de parlar de plats típics podem acabar de seguida). Enmirallada per la gran varietat, la seva manera de presentar-lo i la multitut de llavors amb el que el convinen, aquest producte fa que recorri quasi totes les "bakkerij" de la zona per tastar-ne de nous.
Aquest matí mentre m'estava preparant la fruita he posat al forn-microones un panet (broodjes) que calia escalfar. No he aconseguit encara saber com funciona aquest forn perquè les instruccions estan en holandés així que vaig fent diferents proves. Però avui la prova no ha anat gens bé. Després de 4 minuts ha començat a sortir un fum negre del microones que pensava que m'ofegava. Al moment el meu estudi ha quedat complement cobert pel fum. Força normal atès que només té 25 m2, però malgrat obrir totes les finestres (5) i veure'm fent moviments estúpids amb un drap per eliminar el fum de l'estudi, ha començat a sonar l'alarma d'incencis. Mare meva, eran les 7h i la sirena no parava. He pujat a una cadira per intentar aturar-la i res de res. Després d'una bona estona, finalment s'ha aturat. He continuat amb l'operació per eliminar el fum però malgrat la millora, 5 minuts més tard ha sonat de nou la sirena.
El més trist de tot plegat: malgrat el so (de debò increïble), ningú dels apartaments ha vingut ;( Val a dir que ni aquesta acció m'ha servit per conèixer els veïns. No sé si ja estaven tots treballant, o bé, encara estaven dormint i han preferit continuar amb la seva activitat.

Sigui el que sigui, jo no deixaré de voltar per la meravella de bakkerij per tastar el millor brood de la ciutat.

diumenge, 27 de març del 2011

Bicicleta everywhere!

Un dels plaers del dia és el recorregut que faig en bici per anar a l'estació o al lloc on quedem el "carpooling group", és a dir, els que compartim cotxe per anar a la Universitat.
La ciutat està molt tranquil.la i pots anar amb bici per tot arreu! Notes el fred del matí (encara gela) i tens una sensació de llibertat i control del lloc que t'omple d'energia només començar
el dia.
Ja des del primer dia d'arribar a Heerlen em van deixar una bici, així que a la que vaig estar instal.lada al meu estudi a Maastricht no vaig esperar ni un dia a comprar-n
e una. Per suposat, al mercat de segona mà i per internet, com es fa aquí! són els reis! així que vaig anar amb la Mieke (la secretària del departament) a casa d'una família a recollir la meva super compra! Només la xerrada amb tota la família i el procés de la compra ja va valer la pena.
Aquí la teniu!
Què feliç que vaig jo amunt i avall!

Tot ziens!

Alguns imprevistos..... i Carnaval!



Vaig començar molt contenta aquest bloc, però no va durar gaire. El mateix cap de setmana que el començava van passar masses coses que em van eliminar tota l'energia positiva que volia transmetre, i fins ara (3 setmanes després)no m'he vist amb les ganes de tornar-hi. Però, per les preguntes de l'Eli i molts de vosaltres sobre el què passa per aquí, val la pena tornar-hi.
Així que aquí estic, diumenge a la nit, després d'un solet impressionant que ha canviat per complet la ciutat, torno a mostrar algunes de les evidències d'una ciutat que m'està començant a robar el cor.
He de començar pel Carnestoltes, que mereixeria tot un blog! "Carnaval in Maastricht" no es pot explicar
... s'ha de viure. Això és el que em deien i tenien tota la raó. La gent es torna boja, i durant quatre dies la ciutat es transfroma de dalt a baix, dia i nit. Tot està tancat, i tothom està de celebra
ció al carrer. Famílies senceres van totes conjuntades, toc
ant música, bebent, menjant, ballant, com si estiguéssim en ple estiu. I no... feia un fred impressionant, però és igual, l'emoció del Carnaval té més força. Vaig tenir la sort de poder viure'l des de dintre un parell de dies amb dues companyes de la universitat!!! va ser genial!

divendres, 4 de març del 2011

Avui comença una aventura...



Sense haver-m'ho proposat ni representat en cap moment, m'he vist dissenyant un bloc que reculli l'experiència que tot just he iniciat de venir a Holanda (Febrer-Octubre 2011).
"La culpa", la responsable... la meva germana. Que porta forces dies insistint de perquè no escric un bloc, de manera que ella pugui anar seguint el que sento, el que vaig vivint i en el fons, el que aniré construïnt, la meva vida en aquest país que d'entrada se'm presenta molt harmoniós, organitzat, i amb tota mena de detalls pensats per estar-hi molt bé.
Espero estar a l'alçada, Eli!

Una abraçada des de Maastricht.