Vaig començar molt contenta aquest bloc, però no va durar gaire. El mateix cap de setmana que el començava van passar masses coses que em van eliminar tota l'energia positiva que volia transmetre, i fins ara (3 setmanes després)no m'he vist amb les ganes de tornar-hi. Però, per les preguntes de l'Eli i molts de vosaltres sobre el què passa per aquí, val la pena tornar-hi.
Així que aquí estic, diumenge a la nit, després d'un solet impressionant que ha canviat per complet la ciutat, torno a mostrar algunes de les evidències d'una ciutat que m'està començant a robar el cor.
He de començar pel Carnestoltes, que mereixeria tot un blog! "Carnaval in Maastricht" no es pot explicar
... s'ha de viure. Això és el que em deien i tenien tota la raó. La gent es torna boja, i durant quatre dies la ciutat es transfroma de dalt a baix, dia i nit. Tot està tancat, i tothom està de celebra
ció al carrer. Famílies senceres van totes conjuntades, toc
ant música, bebent, menjant, ballant, com si estiguéssim en ple estiu. I no... feia un fred impressionant, però és igual, l'emoció del Carnaval té més força. Vaig tenir la sort de poder viure'l des de dintre un parell de dies amb dues companyes de la universitat!!! va ser genial!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada