Trekking a les Ardenes

El passat diumenge vam fer una excursió a Les Ardenes, una regió de Bèlgica amb molt boscos i més muntanyosa que no pas Holanda ;) Aquesta zona també agafa part de Luxemburg i França. És una zona preciosa, i a més vam tenir la sort que ens va fer un dia espectacular, així que ens va anar molt bé per recuperar les energies que ja començaven a fallar després del mal temps que hem tingut.

La ruta que vam fer iniciava al costat del poble de Remouchamps, i vam anar vorejant i travessant el riu Ninglinspo, fent un total de 16 km.

Dia genial i perfecte companyia. I què millor que tancar el dia veient la posta de sol al riu de Maastricht amb unes “bitter ballen en frites” amb mostassa. Lekker, lekker!

https://picasaweb.google.com/tguaschp/TrekkingLesArdennes?authuser=0&authkey=Gv1sRgCI-goN7vq620Gw&feat=directlink

Walk and wok!

Una tarda complerta. Primer vam començar amb una passejada per Brunssummerheide, un parc protegit molt a prop de la universitat amb un paisatge molt particular. Està ple de sorra de mar (la més antiga d'Holanda), i alguns llocs semblen un jardí japonès. Un paisatge que no té res a veure amb el que ens té acostumat Holanda. Aquestes són les meravelles de Limburg ;)

Després, un wok a casa de la Mieke (com vaig aprendre). Bon menjar i bona companyia. Fantàstic!!

“Al rovell de l’ou”

Maastricht gaudeix d’una situació geogràfica privilegiada (m’atreviria a dir que els Països Baixos en general) i és que està al ben mig d’Europa i realment actuen amb conseqüència.

Des dels Països Baixos un té la sensació de tenir-ho tot a prop. Penso que aquesta situació i el fet de tractar-se d’un país petit que s’ha de fer notar per a ser conegut i reconegut ha contribuït a què destaquin excel·lentment en allò que fan.

La setmana passada vaig estar experimentant aquesta sensació d’estar al rovell de l’ou (tant geogràficament, però també professionalment).

Pel congrés de l’Earli (European Association of Research on Learning and Instruction) m’he desplaçat a Exeter (UK). Primer però vaig fer parada a Londres per visitar l’Isra i la Glòria ;) Des de Brussel·les vaig agafar l’Eurostar i en dues hores estava a l’estació de Saint Pancras a

Londres. Des de Londres cap a Barcelona, i després Barcelona-Brussel·les per anar a Anvers a un curs que s’organitzava a la seva universitat. Des d’allà vaig tornar a agafar el tren i en un parell d’hores ja tornava a ser a Maastricht. És curiós com et canvia la percepció de les distàncies.

Aquesta és una de les avantatges de viure en una ciutat fronterera. Però sobretot de la riquesa cultural que suposa tenir tan a prop diferents nacionalitats.