Maastricht gaudeix d’una situació geogràfica privilegiada (m’atreviria a dir que els Països Baixos en general) i és que està al ben mig d’Europa i realment actuen amb conseqüència.
Des dels Països Baixos un té la sensació de tenir-ho tot a prop. Penso que aquesta situació i el fet de tractar-se d’un país petit que s’ha de fer notar per a ser conegut i reconegut ha contribuït a què destaquin excel·lentment en allò que fan.
La setmana passada vaig estar experimentant aquesta sensació d’estar al rovell de l’ou (tant geogràficament, però també professionalment).
Pel congrés de l’Earli (European Association of Research on Learning and Instruction) m’he desplaçat a Exeter (UK). Primer però vaig fer parada a Londres per visitar l’Isra i la Glòria ;) Des de Brussel·les vaig agafar l’Eurostar i en dues hores estava a l’estació de Saint Pancras a
Londres. Des de Londres cap a Barcelona, i després Barcelona-Brussel·les per anar a Anvers a un curs que s’organitzava a la seva universitat. Des d’allà vaig tornar a agafar el tren i en un parell d’hores ja tornava a ser a Maastricht. És curiós com et canvia la percepció de les distàncies.
Aquesta és una de les avantatges de viure en una ciutat fronterera. Però sobretot de la riquesa cultural que suposa tenir tan a prop diferents nacionalitats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada