Feina i plaer!

L’Anna i l’Eva ja han passat per Maastricht. Com us estava esperant!

El dijous i divendres treballant dur i de manera molt productiva (Anna, una vegada més.... quin gran team que som!!!), però per la nit del divendres i dissabte hem desconnectat.

La seva visita ha coincidit amb dos esdeveniments importants a la ciutat. El divendres dia 11 de l’11, mentre a molts països europeus celebren el Remembrance day (or Poppy day o Armistice day) com és el cas d’ UK o Bèlgica en record als soldats que van morir a la I Guerra Mundial, a Limburg celebren l’arribada del príncep del carnestoltes. Tal i com va passar al març, la ciutat es torna boja tot i que a menor escala. Força gent disfressada i tothom bevent pel carrer. Nosaltres vam aprofitar per ballar ;-)

I el dissabte dia 12, arribada de Sinterklass. A totes les ciutats holandeses arriba aquest personatge acompanyat d’uns patges negres que fins el dia 5 de desembre anirà deixant alguns detallets a tots els nens i nenes. Sinterklass ve d’Espanya, concretament de Madrid. Això ho saben tots els nens holandesos i cal que es portin molt bé fins el gran dia. El que m’agrada d’aquesta celebració és que no es fan grans regals, ni durant aquestes setmanes ni el mateix dia 5 (que no és festiu). Es fan detallets que sovint poden ser manualitats. I al mateix temps, els nens també li han de deixar regals fets per ell@s. Dibuixos, postals i per suposat que no falti menjar per tots.

El fet que Sinterklass vagi acompanyat dels patges negres no passa per alt en les discussions quotidianes. Alguns intenten justificar-ho dient que els patges són negres perquè entren per la xemeneia, però d’altres diuen que això s’hauria de canviar malgrat la tradició. El meu professor d’anglès va fer el comentari que això a UK per suposat que no estaria permès. Tradició o adaptació a la societat actual?

Una vegada vam fer la foto a l’arribada de Sinterklass, vam agafar les bicis i cap a Margrate, al cementeri Americà (11km). L’objectiu era arribar a Gulpen, per visitar la cerveseria, però al final vam gaudir del procés i vam anar més tranquil·les gaudint del dia espectacular...

El cementeri americà és un territori cedit per Holanda als EEUU i hi ha enterrats més de 8500 soldats de la II Guerra Mundial. Un lloc impressionant tot i que sorprèn com algunes de les frases que s’hi poden llegir en diferents capelles fan apologia de la guerra. Bé, no sé si m’hauria de sorprendre.

La recuperació del trajecte en bici la vam fer molt bé. Bon dinar i per acabar un apple strudel amb capuccino. Ah, i a la tornada a Maastricht, copeta de vi blanc al Kruisherenhotel. Què bé que ens ho muntem!

Ha estat genial! Gràcies guapetones!!!