Als meus pares!

Ha estat un pim pam, però em quedo amb el record d’un cap de setmana molt i molt especial. Quines ganes que tenia que poguessin compartir amb mi el que estic vivint, les meves rutines, els espais pels que em moc, els meus raconets preferits de la ciutat... I aquesta és la ciutat perfecte per seure i posar-te al dia. Està farcida de terrassetes “gezellig”, que et donen aquesta pau per estar xerrant, que és el que necessitàvem.
Hem anat en vaixell pel riu Maas, vam llogar bicicletes per passejar per la ciutat i per les afores, hem caminat per les muralles i els parcs, i hem recorregut la ciutat a través dels seus ponts. Ens ha quedat pendent anar de botigues. Estaven totes tancades ;(
Del trajecte vull compartir una curiositat que van explicar: Maastricht que té orígens romans, era anomenada “Maas trajectum”, trajecte pel riu Maas, que ha derivat amb els anys a com la coneixem avui.
Ha estat excel.lent!

Groningen

Per què? Aquesta és la pregunta que fins i tot els holandesos et fan quan els hi dius que vas a visitar Groningen. I t’ho pregunten perquè és una de les ciutats situades més al nord del país, i es clar, la troben lluny.

Després d’un trajecte en tren de quasi 5 hores des de Maastricht arribem a Groningen, que dona també nom a la província. El paisatge fins arribar aquí és sorprenent, camps i camps verds extremadament plans. No veiem una ondulació del terreny en cap moment. Per això diuen que aquí quan bufa el vent ja et pots agafar fort.

Nota: les 5 hores se'ns van passar rapidíssimes, no vam tenir temps ni d'obrir el llibre. Vam estar arreglant el món tot el camí ;) i parlant de les diferències culturals entre Holanda i Catalunya (però sobre aquest tema en parlaré un dia exclusivament).

Groningen és una ciutat estudiantil com Maastricht, però es clar, no té ni punt de comparació. Això que té la segona universitat més antiga d’Holanda. Com moltes altres ciutats, el centre està rodejat de canals, i sobretot val la pena destacar el seu museu.

Vam aprofitar el cap de setmana llarg per passar-hi dos dies (3 i 4 de juny, Ascension Day), i l’experiència de conèixer nous llocs, nous raconets i costums, tardes de cappuccinos i converses interessants, una vegada més ha estat genial!

Només un detallet: la propera vegada que dormi fora de casa portaré taps per les orelles ;( vam dormir en un alberg extramadament "gezellig" però un grup de jovenets ens van fastidiar la nit. Uns impresentables!

Però per compensar la nit que vam passar, vam fer un esmorzar de forquilla amb terrasseta i solet de bon matí!

Gràcies Silvia i Georgina per l'escapadeta!

Cap de setmana de campiones!

Diuen que després del patiment ve la calma... Realment ha tardat en arribar, però al final l’hem tingut.

Per fi ha pogut venir la meva germana a Maastricht (27-29 de maig). Una de les coses que més desitjava des que vaig arribar aquí.

Poder compartir amb ella els mil i un raconets que et presenta la ciutat, gaudir dels seus capuccinos, passejades en bicicleta, excursió cap a Bèlgica, copeta de vi pel riu Maas amb música i diferents performances, i

sobretot llargues i tranquil·les estones de conversa. I ho hem tingut tot!

Han estat uns mesos durs per a ella, per tots, i quan ja semblava que ho teníem tot lligat, tres dies abans de volar cap a Holanda apareix la notícia del núvol de cendra provocat pel volcà a Islàndia. No podia ser veritat. Fins l'últim moment no vam saber si podria venir. Però ja està, ja tenim un cap de setmana intensiu per recordar per sempre.

El nostre cap de setmana... i el de mil.lers de culés ;)

No tothom pot dir que ha vist el partidàs de la Champions league a Maastricht!

L'Eli cridava i animava desesperadament mentre estàvem rodejades dels seguidors del Manchester en un pub irlandès, i per un moment li vaig recordar que ella se'n tornava a Barcelona, i que jo era la que em quedava, i que potser després em buscarien per la ciutat ;)

L'experiència l’hem de repetir!

Gràcies Eli pel teu riure, per contagiar aquesta energia positiva, i perquè això només ha estat un tasteig.

En realitat, la visita, tal i com li va dir amb el seu Ramon (de 3 anys), ella venia per veure "com era el camí per anar a Maastricht i visitar la tieta, i així després podrem venir tota la família"!

Us espero!