Groningen

Per què? Aquesta és la pregunta que fins i tot els holandesos et fan quan els hi dius que vas a visitar Groningen. I t’ho pregunten perquè és una de les ciutats situades més al nord del país, i es clar, la troben lluny.

Després d’un trajecte en tren de quasi 5 hores des de Maastricht arribem a Groningen, que dona també nom a la província. El paisatge fins arribar aquí és sorprenent, camps i camps verds extremadament plans. No veiem una ondulació del terreny en cap moment. Per això diuen que aquí quan bufa el vent ja et pots agafar fort.

Nota: les 5 hores se'ns van passar rapidíssimes, no vam tenir temps ni d'obrir el llibre. Vam estar arreglant el món tot el camí ;) i parlant de les diferències culturals entre Holanda i Catalunya (però sobre aquest tema en parlaré un dia exclusivament).

Groningen és una ciutat estudiantil com Maastricht, però es clar, no té ni punt de comparació. Això que té la segona universitat més antiga d’Holanda. Com moltes altres ciutats, el centre està rodejat de canals, i sobretot val la pena destacar el seu museu.

Vam aprofitar el cap de setmana llarg per passar-hi dos dies (3 i 4 de juny, Ascension Day), i l’experiència de conèixer nous llocs, nous raconets i costums, tardes de cappuccinos i converses interessants, una vegada més ha estat genial!

Només un detallet: la propera vegada que dormi fora de casa portaré taps per les orelles ;( vam dormir en un alberg extramadament "gezellig" però un grup de jovenets ens van fastidiar la nit. Uns impresentables!

Però per compensar la nit que vam passar, vam fer un esmorzar de forquilla amb terrasseta i solet de bon matí!

Gràcies Silvia i Georgina per l'escapadeta!