Diuen que després del patiment ve la calma... Realment ha tardat en arribar, però al final l’hem tingut.
Per fi ha pogut venir la meva germana a Maastricht (27-29 de maig). Una de les coses que més desitjava des que vaig arribar aquí.
Poder compartir amb ella els mil i un raconets que et presenta la ciutat, gaudir dels seus capuccinos, passejades en bicicleta, excursió cap a Bèlgica, copeta de vi pel riu Maas amb música i diferents performances, i
sobretot llargues i tranquil·les estones de conversa. I ho hem tingut tot!
Han estat uns mesos durs per a ella, per tots, i quan ja semblava que ho teníem tot lligat, tres dies abans de volar cap a Holanda apareix la notícia del núvol de cendra provocat pel volcà a Islàndia. No podia ser veritat. Fins l'últim moment no vam saber si podria venir. Però ja està, ja tenim un cap de setmana intensiu per recordar per sempre.
El nostre cap de setmana... i el de mil.lers de culés ;)
No tothom pot dir que ha vist el partidàs de la Champions league a Maastricht!
L'Eli cridava i animava desesperadament mentre estàvem rodejades dels seguidors del Manchester en un pub irlandès, i per un moment li vaig recordar que ella se'n tornava a Barcelona, i que jo era la que em quedava, i que potser després em buscarien per la ciutat ;)
L'experiència l’hem de repetir!
Gràcies Eli pel teu riure, per contagiar aquesta energia positiva, i perquè això només ha estat un tasteig.
En realitat, la visita, tal i com li va dir amb el seu Ramon (de 3 anys), ella venia per veure "com era el camí per anar a Maastricht i visitar la tieta, i així després podrem venir tota la família"!
Us espero!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada