Breu estada a la Universitat d'Anvers

Durant dues setmanes estaré fent una estada a la Universitat d’Anvers (Universiteit Antwerpen) amb el prof. Luuk van Waes per tal d’aprofundir en una eina que han dissenyat per registrar tots els moviments que es fan a l’ordinador (keystroke logging system). A través d’aquesta visita podrem valorar/dissenyar uns experiments per registrar el que fan els estudiants quan reben el feedback del professor o dels companys. És a dir, quines accions fan els estudiants per integrar el feedback rebut i com aquestes accions acaben contribuint en la qualitat dels textos que escriuen. Vaig tenir l’ocasió de conèixer aquest equip a través del Summer School que van organitzar el setembre de l’any passat i que va reunir als màxims experts en recerca en processos d’escriptura.

Per tant, tinc al davant una gran oportunitat i tot un repte. Res més engrescador! L’experiència a nivell professional promet i espero que resulti molt beneficiosa per la línia de recerca que desenvolupem en el grup.

A nivell personal... també està sent tot un repte :-( Vaig tenir la mala sort de triar el lloc erroni per allotjar-me la primera setmana. Volia estar en el mateix alberg que vaig estar la primera vegada, però ja estava tot ple (fent la reserva amb dos mesos d’antelació). Així que estic allotjada en una mena de “cuchitril” que m’estalviaré explicar els detalls (de debò que no els voleu llegir). Diuen que de tot s’aprèn. I jo només porto tres nits aquí, i m’ho repeteixo cada moment per tal d’animar-me. S’ha de dir que hi passo poca estona, perquè marxo a les 8h del matí i no torno fins les 20h (després de sopar), per tant, no tinc massa temps per queixar-me. La zona he descobert que tampoc acompanya massa i només m’ha faltat que m’ho confirmessin els companys de la universitat. A mi però em sembla que té el seu atractiu.

El dilluns vaig sortir a córrer al matí ben d’hora i ja hi havia moltíssima activitat al carrer. No m’hauria de sorprendre venint de Barcelona, però en aquest cas, venint de Maastricht, la diferència és impressionant. Estic rodejada de botigues portades per marroquins, iraquians i paquistanesos, restaurants de menjar àrab, i segons quin carrer, nomé veig jueus caminant pel carrer. Podria dir que pràcticament es veuen només homes, i fa molta gràcia veure tots els jueus amb els seus barrets negres protegits literalment amb una bossa de plàstic, perquè per suposat no para de ploure. A veure si aconsegueixo una foto.

No em puc queixar, estic ben distreta!

Per suposat que he estat allotjada en llocs pitjors, però sempre de vacances i per una decisió personal, però per feina no m’havia trobat mai així. Però continuo reafirmant que de tot s’aprèn, i tinc l’oportunitat de visitar aquest equip que és el que jo volia. Per tant, només per això, ja val la pena. Potser després de llegir la contraportada de La Vanguardia (gràcies Mercè) m’ha fet donar-li la volta a la situació, i sentir-me força més privilegiada. Tinc l’oportunitat d’estar pensant, compartint i discutint sobre una nova línia de recerca, i per tant, aquests petits detalls s’han de superar ;-)

El pròxim post serà sens dubte més positiu i amb interessants notes sobre la cultura belga. Estic en una gran ciutat amb molt d’encant. Ja us avanço que la cuina (ja sabeu que aquest és el meu gran tema ;-) no té res a veure amb la holandesa. Aquí si que podem parlar de cuina belga (a Holanda em sap greu dir-ho perquè per mi és un gran país, però no en tenen :-(

Això si, del que estan molt orgullosos són de les seves patates fregides. I ahir a la nit ja vaig tenir la meva ració ;-) Ara no sé si ha estat la Contra de la Vanguardia o les patates el que m’ha fet veure les coses de manera més positiva ;-)

Bona nit,

Tresa