Dageraadplein

9pm. Gaudint de les meves darreres hores en el barri. Demà ja canvio de zona i per sort marxo a un millor alberg, i en el centre de la ciutat.

Al final he descobert que el barri té zones que estan molt bé, com és el cas de Dageraadplein, una mena d’illeta que aglutina restaurants i bars ben xulos. En aquests moments estic fent la meva copeta de vi blanc i cacauets en el Café ZeeZicht, un cerveseria que també serveixen menjars (hi he menjat una sopa boníssima) i en la que per suposat tenen la De Koninck, la cervesa d’Anvers coneguda pel seu símbol d’una mà. La història de la mà que dona nom al la ciutat ja està explicada en un post anterior quan vaig venir per primera vegada ;-)

El bar té bona música i el suficient ambient per passar desapercebuda mentre he estat llegint alguns articles i ara escrivint. Està bé perquè el bar, que per uns moments em fa sentir com si estigués al Raval o al Gòtic, hi ha gent de totes les edats, una cosa que m’encanta. Trobo que això és molt més complicat de trobar a Barcelona on està tot molt més segmentat. No dic ni que sigui bo ni dolent, sinó que m’agrada.

Avui ja començo a veure les coses una mica millor ;-) Crec que poden haver ajudat algunes coses. La primera, aixecar-me aquest matí i llegir la sentència del Tribunal Constitucional i els possibles canvis que aquests darrers dies hem estat sentint/lluitant sobre l’ensenyament del català a les escoles del nostre país. També ha ajudat sens dubte que aquest matí hem tingut sol durant un parell d’hores. Feia molt de temps que no el gaudíem i sembla estrany com et pot arribar a influir una cosa així. I a més, ahir va ser un dia molt productiu. Vaig visitar a una companya de la Universitat de Ghent que també està treballant en escriptura col.laborativa i està aplicant la tècnica que estic aprenent aquí. Va ser una jornada molt interessant que em va ajudar a reflexionar sobre el que volem concretar a nivell de recerca. Abans de tornar de nou cap a Anvers em vaig donar el plaer de menjar-me un gofre i un cappuccino en una terrasseta. No sé si ho sabeu, però aquí hi ha una certa rivalitat entre els gofres de Liège o els gofres de Bruixes. Varia la seva densitat però els dos estan boníssims.

Ghent

Avui també ha estat un dia intens de feina, de treball fins tard a la universitat, però el fet de poder estar gaudint ara d’aquests espais et donen una energia que no té preu, així que els he de saber aprofitar.

... A veure, està molt bé, però també us he de dir que encara estaria molt i molt millor si pogués compartir qualsevol d’aquests moments amb vosaltres (lectors incondicionals ;-) El que no té preu és poder brindar, riure, xerrar i compartir al voltant d’una taula prenent una copeta ;-( Però això ja arribarà.

Ups... crec que el vi m’ha pujat.

Nanit,

Tresa